La boira pot fer nevar?

Aquests dies s’ha parlat de la boira que deixava caure petits flocs de neu a Ponent com un fenomen similar a una nevada. De fet, no era un fenomen similar a una nevada; era una nevada amb totes les de la llei. Lleugera, sí, però nevada al cap i a la fi.

Si consultem la definició de neu que figura a l’Assaig d’un Vocabulari Meteorològic Català de Fontserè: “precipitació bon xic uniforme de cristalls hexagonals o esquelets d'aigua sòlida, generalment reunits en borrallons o flocs (volves, si són molt lleus) que cauen d'un sostre continu de núvols” , podríem discutir si, en el cas de la boira, existeix un sostre continu de núvols –de fet, en aquest cas estem immersos dins un núvol del tipus stratus-, però no és motiu suficient per no parlar de neu. Bé que quan veiem nevar a la muntanya submergits dins els núvols parlem de neu sense cap problema.

Ara bé, la precipitació en forma de neu procedent d’un banc de boira no és un fenomen habitual, tot i que fa pocs anys també es va observar a la mateixa zona. I no ho és perquè la boira, a les nostres latituds, no acostuma a anar acompanyada d’una temperatura prou baixa.

En aquest punt cal aclarir que les petites gotes d’aigua que formen la boira acostumen a ser líquides encara que la temperatura sigui sota zero. Tècnicament es parla de gotes en subfusió o sobrerefredades. Són gotes tan petites i tan pures que no es glacen. Necessitarien trobar o contenir alguna impuresa (nucli de congelació), o bé xocar amb algun objecte sòlid. El xoc de les gotetes amb un objecte sòlid de la superfície és el que genera el gebre (a diferència de la gelada, que prové exclusivament de la sublimació del vapor d’aigua sobre els objectes en una nit freda i sense boira).

Aquestes gotetes només es glaçarien en la seva totalitat cap els -40ºC (punt Schaefer). A valors superiors de la temperatura trobarem un cert percentatge d’aigua sòlida, que se situa en el 50% als -20ºC. A -10ºC, però, només es glaça, en teoria, una goteta de cada milió! A la pràctica, les gotetes es poden glaçar a temperatura superior gràcies a la presència de nuclis de congelació, els més eficients dels quals, tot i que poc abundants, es poden activar a partir dels -3ºC.

Però em direu, amb tota lògica, que si la boira a -5ºC no fa nevar gairebé mai, com és que és habitual veure nevar sense boira a 1 o 2 graus positius? Doncs perquè quan veiem nevar a una temperatura lleugerament positiva, la precipitació s’ha originat en un núvol situat a 1, 2 o 3 quilòmetres sobre els nostres caps i allà, la temperatura pot estar entre els 5 i els 20 graus sota zero. I, a més, per sobre d’aquests núvols pot haver-hi altres capes de núvols a més de 30 graus sota zero, dels quals poden caure cristallets de gel que “sembrin” els núvols de capes inferiors.

Així doncs, la boira que precipita flocs de neu necessita, indefectiblement, o bé un sembrat des de núvols més alts amb temperatura sota zero entre les dues capes de núvols (cosa que el passat dia 8 de gener no va passar, ja que els primers núvols van creuar el cel cap a les 3 o les 4 de la tarda, mentre que el fenomen havia començat hores abans i, a més, la temperatura sobre la boira era positiva), o la presència de nuclis de congelació molt eficients. Aquesta segona opció, que molt probablement és la que va tenir lloc, hauria generat un cert percentatge de gotetes sòlides que, automàticament, haurien començat a créixer –molt més ràpid que les gotetes líquides- per sublimació del vapor d’aigua de la boira, creant petites volves de neu, de pes superior a les gotetes, que haurien començat a precipitar en forma de dèbil nevada.