Sí,
realment el somni d’un meteoròleg encarregat de la predicció operativa seria
poder fer la seva feina dins d’una bombolla. Aïllat de l’exterior, tret de les
connexions necessàries amb satèl·lits, radars, estacions meteorològiques, etc.,
però sense sentir les opinions de meteoròlegs amateurs, de periodistes, de
tertulians, d’algun company de professió eixelebrat i, per què no dir-ho,
d’algun servei meteorològic d’ocupació instal·lat al seu territori –sí,
President Puigdemont, jo ja fa temps que vaig fer la meva declaració
individual, i personal, d’independència...-. I, per descomptat, sense consultar
les xarxes socials, on hi circulen tota mena de prediccions i d’auguris
catastròfics relacionats amb el temps.
Una
de les tasques que desgasta més els meteoròlegs i que ocupa una part important
del seu temps, que hauria hagut de dedicar a preparar la predicció, és haver de
desmentir –o matisar- els pronòstics que circulen arreu quan s’acosta algun
episodi meteorològic poc habitual, molt especialment si es tracta de possibles
nevades. Cada cop passa el mateix; a 5, 6, o 7 dies vista -avui en dia fins i
tot més de 10-, algun model meteorològic treu una simulació extrema i,
automàticament, s’alcen veus apocalíptiques que anuncien fenòmens
extraordinaris sense tenir en compte la incertesa d’aquestes prediccions i
sense la valoració clínica d’un metge... perdó, volia dir d’un meteoròleg -és que
tenen algunes coses en comú-, que interpreti adequadament els símptomes,
realitzi una anàlisi acurada, tingui en compte la fiabilitat de les dades, i
n’extregui les conclusions i la seva probabilitat d’ocurrència.
Quan
ja s’ha produït el boom mediàtic, després la feina és redreçar el missatge que
molta gent ha rebut, posar-hi sentit comú i resar perquè no sigui que, al
final, encara que sigui per pura mala sort, les veus amenaçadores tinguin raó.
Això, i ho dic per experiència, fa molta por. “I si jo dic que de cap manera i
al final resulta que sí...”, “i si...”, “potser millor passar-se que quedar-se
curt...”, “i si...” Ja està!, la predicció ha quedat contaminada i no és la
mateixa que si hagués viscut a la bombolla asèptica que desitjaria i que no
existeix. Potser ha estat un pecat meu. La meva curiositat m’ha fet mirar la
tele, escoltar la ràdio o consultar el Twitter massa vegades... Mal fet. Em
prometo que no ho faré més, però a la següent vegada... Ja m’ho deien que
l’home –ai!, i la dona!, perdoneu els de la CUP- és l’únic animal que ensopega
dues vegades amb la mateixa pedra.
Però
encara hi ha una cosa pitjor, i que jo he vist amb els meus propis ulls en més
d’una ocasió: el mateix alarmista que ha fet la predicció apocalíptica la
setmana anterior, a la següent setmana es desmenteix a sí mateix i, per a bona
part del públic, que escolta meravellat les seves afirmacions categòriques, acaba
apareixent com l’heroi que ha descobert, comunicat i encertat, que allò que
havia anat de boca en boca des de feia una setmana al final no passaria.
Brutal!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada