Qui és Judes a Catalunya?

El pobre Judes, maltractat per la història, era un patriota jueu que volia l’alliberament del seu poble, oprimit pels romans.

Ell va veure en Jesús el líder a qui la gent seguia i que podria encapçalar la revolució política que Judes perseguia.

Poc a poc es va anar adonant que la revolució de Jesús era una altra –potser la revolució dels somriures?-. Demanava estimar els enemics, fins i tot els opressors, els publicans, les dones de mala vida... La seva revolució es basava en l’amor, el perdó i l’espiritualitat. I això, Judes, no ho podia acceptar. No era la seva revolta ni era la manera de fer-la.

He estat pensant qui representa qui en l’actual revolta catalana i, la veritat, és que no ho tinc del tot clar.

Els romans són l’estat espanyol, això sí que està claríssim. I tenen el suport dels unionistes catalans.

Però entre Junts pel Sí / CUP i Catalunya Sí Que Es Pot qui és qui? Quina mena de revolta volen els independentistes i quina mena de revolta volen els Comuns (si és que en volen alguna)?

D’una banda els Comuns volen una revolució més social i reivindicativa (Judes?) mentre que els independentistes persegueixen una idea, potser un pèl romàntica, que creuen que els farà feliços per sempre (Jesús?).

D’altra banda els independentistes volen trencar amb l’opressor i crear el seu propi estat (Judes?), mentre que els Comuns volen la fraternitat universal i la igualtat (Jesús?).

Tot és discutible, com sempre.

Hi ha, però, una diferència molt clara amb el cas de Judes i Jesús: cap dels dos ha reconegut en l’altre el líder en el qual poder dipositar les pròpies esperances de canvi. Sembla que no vivim precisament l’època daurada dels líders.

I espero, fermament, que hi hagi una altra diferència: que mai cap dels dos traeixi l’altre. Que treballin junts per un futur país que sigui, alhora, just, pròsper, solidari, sobirà, idealista, igualitari, il·lusionant, comprensiu, honrat...