Si veniu en so de pau...

"Si veniu en so de pau, ja podeu entrar si us plau.
Si voleu fer mal a algú, abans deixeu-me trucar al zero noranta-u."

Aquesta senzilla poesia, que va escriure el meu pare ara deu fer uns 50 anys, va presidir el rebedor de casa nostra des que jo era molt petit. La va escriure, amb lletres historiades d'estil antic, sobre un paper que havia envellit artificialment perquè semblés un pergamí. En va cremar les vores i el va clavar, amb claus de cabota grossa, sobre una fusta que també havia cremat, amb un bufador de gas, i polit després amb un raspall metàl·lic per ressaltar-ne les vetes. Al costat de l'escrit, sobre la fusta, hi va col·locar un tros de pedra de pissarra que havia treballat pacientment fins que va acabar semblant la silueta de Montserrat.

Començo aquest blog amb aquesta senzilla història, a mode d'homenatge a ell, de qui he heretat l'interès per escriure, tant prosa com poesia, i l'habilitat per fer jocs de paraules!

Espero que el que hi posi a partir d'ara, que segurament serà una mica de tot (poesia, acudits, reflexions personals, idees polítiques, desigs pregons, etc.), tingui -i el tindrà si aconsegueixo que se'l mereixi-, interès per algú més.

Dono, doncs, per inaugurat, aquest blog!