http://www.termcat.cat/ca/Actualitat/En_Primera_Persona/51/
En un món on la comunicació escrita ha anat passant a mans dels SMS, dels Whatsapp i de les piulades a Twitter; on l’ortografia es tracta per aproximació i sucumbeix a la urgència del teclejat sense miraments; on la literatura és substituïda per missatges amb escassos caràcters (i escàs caràcter, en general), es fa difícil reivindicar el valor de l’escriptura i la pulcritud en l’ús de les paraules adequades. Som a l’era de les emoticones (està acceptada aquesta paraula, amics del TERMCAT?) com a substitutes de la descripció d’emocions i del pq en lloc del perquè.
Molta gent defensa que el llenguatge serveix per
comunicar-nos i que, mentre faci aquest servei, no cal encaparrar-se en “detallets”
com accents, apòstrofs i d’altres frivolitats. Però
mireu, a mi em segueix apassionant l’ús de la paraula que toca i que, a més,
estigui ben escrita.
Potser
és per la meva formació científica, que m’ha ensenyat a ser rigorós i a saber
quan les minúcies són importants i quan no. Per mi, usar un mot que no és prou
escaient és com acceptar que l’acceleració de la gravetat és de 10 m/s2
(heretgia!) quan realment és de 9.81 m/s2. És com si en una simfonia
el violinista toqués un si en lloc
d’un la. Podria generar una
dissonància tal que fes mal fins a les oïdes del més negat per la música (a no
ser que fos com Béla Bartók, que era un
mestre en les dissonàncies...).
I
per més inri em dedico a la meteorologia, el vocabulari de la qual està en boca
de tothom; i això, ja se sap, desgasta i genera vicis lingüístics. Fins que no
van arribar els tertulians professionals només hi havia dues coses de les que
tothom s’atrevia a parlar sense saber-ne: la meteorologia i la medicina.
Potser
és per tot això que quan els amics del TERMCAT em demanen que col·labori en
millorar la definició d’un terme meteorològic, o que pensi com li podem dir a
un fenomen pel qual no tenim cap terme normalitzat en català, per mi és una
festa; una festa perquè confien en el Servei Meteorològic de Catalunya per dur
a terme aquesta tasca i perquè m’ofereixen l’oportunitat de donar un quart de
volta a la clavilla del violí i fer que en lloc d’un si soni un la. I si ho
aconseguim, tot és més harmoniós i la melodia de les paraules sona millor.
Gràcies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada