Olor a crema solar

Com faig cada estiu, aquest any també he practicat uns quants dies l'aventura d'anar a la platja.

A mi la platja m'agrada molt quan no hi ha gent. No és que sigui poc sociable -que potser també-, sinó que el que vull és anar-hi a relaxar-me, llegir, i escoltar, només, el soroll de les onades trencant a la sorra. Per aconseguir això, a l'estiu, hi ha poques opcions: anar a un paradís molt llunyà i caríssim, anar a una platja molt poc tèxtil, anar a una platja de molt difícil accés, anar-hi ben d'hora ben d'hora -tot i que en aquest cas hi podríem trobar en Guardiola!-, o un mix de totes elles.

Finalment es fa el que es pot -ai, que encara ens hi trobarem el Coscu!-, i aconseguim una o dues hores de certa tranquil·litat platgívola (no estic segur que el mot sigui correcte però m'ha fet gràcia posar-lo...).

El final del matí paradisíac ve habitualment marcat per la primera percepció olfactiva de crema solar. Jo no sé si la crema solar fa, objectivament, mala olor, o simplement és que l'associo amb la imatge que l'acompanya i que trenca tot l'encant de la platja: un home de peu, posant-se, o deixant-se posar, tones de crema solar que el seu cos no pot absorbir per saturació, i que queda tot ell de color blanquinós, amb les ditades marcades i amb la sensació del tacte que tindria si el toqués -Déu me'n guard!-, que de ben segur vindria a ser el d'una barreja de crema, suor, sorra i sal... Uix quin fàstic!

A partir d'aquí tot passa molt ràpid: els nens comencen a passar corrent pel teu costat aixecant la sorra, un para-sol surt volant amb el perill que algú hi quedi clavat com un pinxo de llom adobat, les tres noietes que entren juntes a l'aigua com si anessin al lavabo, la dona que parla amb el mòbil i indica a la cunyada que els busca on són: "sí, el para-sol vermell i la tovallola amb el toro, ens veus?"...

I un cop instal·lada del tot la disbauxa, a partir d'aleshores els efluvis de crema solar ja venen des de totes les direccions. I se sent la dona que li diu a l'amiga "tu només li poses factor 30 al teu fill? Ui quin perill! Li has de posar total!". En aquest moment em venen ganes de dir-li "Posi-li una caputxa! O millor, no el tregui de casa".

Ja sé que no és políticament correcte criticar les campanyes de prevenció, però escolteu, voleu dir que no n'estem fent un gra massa? Tenim la sort de tenir una font de vitamina D que ja voldrien els nòrdics i ens hem de posar tot un pot de crema solar? (que per cert no és pas barat -digue'ls tontos als d'ISDIN-). Tinguem sentit comú -d'això sí que caldrien campanyes- i no ens estiguem tres hores de panxa al Sol al migdia.

Però clar, vivim en una societat que vetlla per nosaltres i que ens avisa de tot, quan no ho prohibeix directament. I em direu, "Home, només t'avisen. Tu després fes el que vulguis". Doncs a mi m'atabalen tants advertiments i, a més, per si no ho sabíeu, els inspectors de Dipsalut de Girona em van obligar, ara fa un any, a posar un rètol a l'entrada de la piscina d'una casa de colònies que digués que era obligatori posar-se crema solar abans d'entrar al recinte de la piscina!

Ves que no sigui que l'any que ve, quan vulgui tornar a la platja, no hi hagi un inspector -si fos inspectora encara- que em vulgui posar crema sota amenaça de multa si m'hi nego...

Sincerament, posats a prohibir -per cert, prometo parlar de les prohibicions en un proper post en aquest blog-, jo preferiria trobar un cartell a l'entrada de la platja que digués: "Prohibit ser mal educat i no respectar el descans dels demés".