Entrada destacada

Si veniu en so de pau...

"Si veniu en so de pau, ja podeu entrar si us plau. Si voleu fer mal a algú, abans deixeu-me trucar al zero noranta-u." Aquesta...

divendres, 6 d’abril del 2018

La Meteo?


Als qui ens agrada la meteorologia, o als qui, fins i tot, la tenim com a professió i que, a més, intentem escriure i parlar el català amb una mínima correcció, ens molesta molt la degradació de la pronúncia correcta que provoquen certes abreviatures (en aquest cas, més que una abreviatura, el que provoca el caos fonètic és l’escurçament d’una paraula).

Però abans d’arribar a l’escurçament diabòlic, deixeu-me parlar del mot original sencer. Curiosament, el comú dels mortals pronuncia bé la paraula meteorologia (ciència que estudia tot allò que està suspès al cel), amb les vocals neutres al seu lloc (mƏtƏurulugia). Tot i que la cosa es complica quan es tracta de dir, per exemple, Meteosat, el famosíssim satèl·lit meteorològic geoestacionari que ens ofereix precioses imatges dels núvols vistos des de 36.000 km d’altura. Quan, per allà a mitjans dels vuitantes, vaig començar a dir aquesta paraula a TV3, els correctors (sí, aquelles persones que habitaven els mitjans de comunicació públics i que ara es dediquen a d’altres tasques, o al menys això sembla, perquè es veu que allà ja no són necessaris) es feien un fart de renyar-me. “Què és això del Meteosat? Has de dir MƏtƏusat”. Jo pensava que seria incapaç de fer-ho. Com quan em deien que el vent de força “dos a tres” havia de pronunciar-se amb la “s” sonora encara que fos final de paraula “dos”, perquè en encadenar-se amb la vocal següent havia d’adquirir aquest so. Doncs, vés per on, amb el temps, vaig incorporar el so MƏtƏusat fins a dir-lo, avui en dia, amb total naturalitat.

Però ara tenim reptes molt més complicats!, i tot per culpa de voler escapçar la paraula Meteorologia. Quin mal pensament que va tenir el primer que ho va començar a fer... És possible que el costum ens vingui del francès (o del Francesc (vas ser tu?)), que utilitza la paraula “Météo”. Això sí, accentuada a les dues “e”! Però com que nosaltres no tenim paraules accentuades a dues síl·labes, hem d’optar per fer tònica una de les dues, quan en la paraula original no ho és cap d’elles. Només hi ha dues opcions: o diem “MƏteu” o diem “MétƏu”. Però, és clar, cap de les dues ens sona bé.

I per rematar el drama, a casa meva (o com si ho fos), al Servei Meteorològic de Catalunya (SMC és un acrònim prou pronunciable: EssƏEmƏSe), es va decidir crear la marca Meteocat (Meteorologia de Catalunya), usat ja abans per l’ACOM (Associació Catalana d’Observadors Meteorològics). Aquesta paraula, feta a partir no d’un, sinó de dos escurçaments, es converteix en un mot que el 99% (i sóc benèvol) del personal pronuncia incorrectament. Heu sentit dir a algú MƏtƏucat? Jo no. La gent s’hi acostumarà? Jo crec que mai.

Si, en tot cas, tenim l’absoluta necessitat d’escurçar la paraula Meteorologia (que jo crec que no cal), per què no fer com els anglesos i ens quedem amb les tres primeres lletres: Met? (amb la “e” oberta, eh!).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada