Als qui ens agrada la
meteorologia, o als qui, fins i tot, la tenim com a professió i que, a més,
intentem escriure i parlar el català amb una mínima correcció, ens molesta molt
la degradació de la pronúncia correcta que provoquen certes abreviatures (en
aquest cas, més que una abreviatura, el que provoca el caos fonètic és
l’escurçament d’una paraula).
Però abans d’arribar a
l’escurçament diabòlic, deixeu-me parlar del mot original sencer. Curiosament,
el comú dels mortals pronuncia bé la paraula meteorologia (ciència que estudia
tot allò que està suspès al cel), amb les vocals neutres al seu lloc (mƏtƏurulugia). Tot i que la cosa es complica quan
es tracta de dir, per exemple, Meteosat, el famosíssim satèl·lit meteorològic
geoestacionari que ens ofereix precioses imatges dels núvols vistos des de
36.000 km d’altura. Quan, per allà a mitjans dels vuitantes, vaig començar a
dir aquesta paraula a TV3, els correctors (sí, aquelles persones que habitaven
els mitjans de comunicació públics i que ara es dediquen a d’altres tasques, o
al menys això sembla, perquè es veu que allà ja no són necessaris) es feien un
fart de renyar-me. “Què és això del Meteosat?
Has de dir MƏtƏusat”.
Jo
pensava que seria incapaç de fer-ho. Com quan em deien que el vent de força
“dos a tres” havia de pronunciar-se amb la “s” sonora encara que fos final de
paraula “dos”, perquè en encadenar-se amb la vocal següent havia d’adquirir
aquest so. Doncs, vés per on, amb el temps, vaig incorporar el so MƏtƏusat fins a dir-lo, avui en dia, amb total
naturalitat.
Però ara tenim reptes molt més
complicats!, i tot per culpa de voler escapçar la paraula Meteorologia. Quin
mal pensament que va tenir el primer que ho va començar a fer... És possible
que el costum ens vingui del francès (o del Francesc (vas ser tu?)), que
utilitza la paraula “Météo”. Això sí, accentuada a les dues “e”! Però com que
nosaltres no tenim paraules accentuades a dues síl·labes, hem d’optar per fer
tònica una de les dues, quan en la paraula original no ho és cap d’elles. Només
hi ha dues opcions: o diem “MƏteu” o diem “MétƏu”. Però, és
clar, cap de les dues ens sona bé.
I per rematar el drama, a casa meva (o
com si ho fos), al Servei Meteorològic de Catalunya (SMC és un acrònim prou pronunciable:
EssƏEmƏSe), es va decidir crear la marca
Meteocat (Meteorologia de Catalunya), usat ja abans per l’ACOM (Associació
Catalana d’Observadors Meteorològics). Aquesta paraula, feta a partir no d’un,
sinó de dos escurçaments, es converteix en un mot que el 99% (i sóc benèvol)
del personal pronuncia incorrectament. Heu sentit dir a algú MƏtƏucat? Jo no. La gent s’hi acostumarà? Jo
crec que mai.
Si, en tot cas, tenim l’absoluta
necessitat d’escurçar la paraula Meteorologia (que jo crec que no cal), per què
no fer com els anglesos i ens quedem amb les tres primeres lletres: Met? (amb
la “e” oberta, eh!).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada