El
pobre Judes, maltractat per la història, era un patriota jueu que volia l’alliberament
del seu poble, oprimit pels romans.
Ell
va veure en Jesús el líder a qui la gent seguia i que podria encapçalar la
revolució política que Judes perseguia.
Poc a poc es va anar adonant que la revolució de Jesús era una altra –potser la revolució dels somriures?-. Demanava estimar els enemics, fins i tot els opressors, els publicans, les dones de mala vida... La seva revolució es basava en l’amor, el perdó i l’espiritualitat. I això, Judes, no ho podia acceptar. No era la seva revolta ni era la manera de fer-la.
He
estat pensant qui representa qui en l’actual revolta catalana i, la veritat, és
que no ho tinc del tot clar.
Els
romans són l’estat espanyol, això sí que està claríssim. I tenen el suport dels
unionistes catalans.
Però
entre Junts pel Sí / CUP i Catalunya Sí Que Es Pot qui és qui? Quina mena de
revolta volen els independentistes i quina mena de revolta volen els Comuns (si és que en volen alguna)?
D’una
banda els Comuns volen una revolució més social i reivindicativa (Judes?)
mentre que els independentistes persegueixen una idea, potser un pèl romàntica,
que creuen que els farà feliços per sempre (Jesús?).
D’altra
banda els independentistes volen trencar amb l’opressor i crear el seu propi
estat (Judes?), mentre que els Comuns volen la fraternitat universal i la
igualtat (Jesús?).
Tot
és discutible, com sempre.
Hi ha, però, una diferència molt clara amb el cas de Judes i Jesús: cap dels dos ha reconegut en l’altre
el líder en el qual poder dipositar les pròpies esperances de canvi. Sembla que
no vivim precisament l’època daurada dels líders.
I
espero, fermament, que hi hagi una altra diferència: que mai cap dels dos
traeixi l’altre. Que treballin junts per un futur país que sigui, alhora, just,
pròsper, solidari, sobirà, idealista, igualitari, il·lusionant, comprensiu,
honrat...
