No, no patiu. No m’he
tornat pas un anarquista de cop. Però entendreu que havia de complir amb el
compromís que vaig expressar públicament a l’estiu: fer un article sobre les
prohibicions. Doncs aquí està.
D’on vénen les
prohibicions? Per què prohibim? És necessari? Penso que totes les prohibicions
vénen (venen? Ui, d’això ja en parlarem un altre dia...) de voler evitar
perjudicis a nosaltres mateixos o als que estiguin al nostre entorn. Una
finalitat lloable, realment. Ara bé, a les societats on les necessitats
bàsiques estan cobertes, tenen temps i ganes per fer lleis i reglaments que
s’ocupin absolutament de tot i que arribin a tots els supòsits imaginables -i
inimaginables-, que podrien acabar amb perjudicis per algú. I això no té final.
Sempre hi ha més i més coses sobre les que regular per tal d’intentar evitar
cap mena de problema.
Us poso un exemple: els
cotxes. Quan jo era petit, ens ficàvem nou persones en un Simca 1000, els nens
anaven sense cadireta, baixàvem del cotxe sense armilla fluorescent, no ens
posàvem el cinturó de seguretat, la meitat de les llums podien estar foses, els
pares deixaven conduir els seus fills pels camins del poble sense cap sentiment
d’incomplir la llei i, no us diré que ens saltéssim els límits de velocitat
perquè els cotxes corrien poc, que si no... Allò era bo? Segurament no, però
les coses podrien tenir un terme mig, no creieu?
Ara el meu cotxe té tants
elements de seguretat que no sé ni quins són ni com deuen funcionar (si és que
he de fer alguna cosa perquè funcionin). Els nens petits vés a saber si han
d’anar al davant mirant cap enrere o al darrera mirant endavant... I per seure
al lloc del copilot has de tenir 14 anys? O potser era per estatura? O has de
tenir feta la selectivitat?
Em fa por tenir un
accident no per l’accident en sí, sinó perquè em sortirien tants airbags que
potser algun col·locat estratègicament em deixaria estabornit. Si us plau, em
poden deixar, al menys, decidir si JO em poso el cinturó de seguretat o no? Que
vetllin perquè no ocasioni cap perjudici als demés em sembla molt bé, però quan
es tracta de mi mateix vull que m’adverteixin i m’aconsellin, però no que em
prohibeixin.
De vegades dic que en
algun lloc hi ha un foli, escrit només per una cara, on hi figura tot allò que
es pot fer. Tot el que no està escrit allà està prohibit!
En molts casos, els
advertiments sembla que vagin adreçats a idiotes (o pitjor, potser és que els
fan només per protegir-se legalment). Estàs a una estació de metro i et diuen
que està prohibit baixar a les vies. M’estranya que no diguin que està prohibit
donar una empenta al que tens al costat i llançar-lo a la via en el moment que
vingui un comboi. Un dia passarà, i l’individu en qüestió dirà “clar, com que
no m’havien advertit de que no ho fes...”
No sé si opinar això és de
liberals, d’anarquistes, d’àcrates... M’és igual, a mi no m’agrada tanta
regulació i tanta sobreprotecció. Crec que és hipòcrita i que no ho fan pel meu
bé sinó per estalviar diners i/o per protegir-se davant possibles reclamacions.
Per raó de la meva feina i
de les activitats de voluntariat que faig he de passar nombroses inspeccions i
auditories, i què veig? Doncs veig que em diuen que incompleixo no sé quantes
normes i no sé quants articles de diferents lleis, però, ai coi!, no em diuen
que clausuren l’activitat, no. Deixen constància per escrit que m’han avisat.
Per què? Doncs perquè si un dia passa alguna cosa ells no l’hauran evitat (que
entenc que seria l’objectiu noble), però esquivaran la responsabilitat legal
que tindrien si no m’haguessin advertit.
I per acabar, us diré una
prohibició que m’agradaria (i vés (o ves?) per on, aquesta encara no existeix).
Que prohibeixin el tabac. I jo sóc fumador -tot i que de tant en tant intento
deixar-ho, i ja sé que el dia que ho deixi no seré ex fumador sinó fumador a
l’atur, perquè qui ha fumat serà fumador per sempre més-, però si és veritat el
que diuen, que em fa mal a mi i també als altres, per què no m’ho prohibeixen?
Per què no m’ho
prohibeixen tal i com em prohibeixen que em tiri a la via del metro? Tal i com
em prohibeixen que viatgi sense cinturó? Tal i com van prohibir els ossos de
vedella per si hi havia una remota possibilitat que la vedella de la que
provenia aquell os (l’animal no, eh!) estigués boja? Tal com em van fer
prohibir a mi que els nens entressin al recinte de la piscina d’una casa de
colònies sense haver-se posat crema solar!!! Ah, carai! Per què? Perquè els
impostos els donen molts diners? Perquè quan em posi malalt n’hauran de gastar
molts a la sanitat publica? Perquè hi ha tanta gent que fuma que es molt
difícil canviar-ho de cop? Jo diria que pel primer motiu... A mi, però,
m’aniria molt bé que ho prohibissin. Ho agrairia, de debò.
Però mira, tan queixar-me
de les prohibicions i tantes que n’hi ha, i just la que jo voldria, no hi és.
Ja és mala sort...
